Enric Valor

Enric Valor nasqué l'any 1911 al si d'una família acomodada rural de Castalla. Estudià per a mestre mercantil a l'Escola de Comerç d'Alacant i després es dedicà a la indústria del calcer, primer a Elda i després a Mallorca on va impulsar la Secció Jurídica de la Unió Nacional de Fabricants de Sabates.
És a Alacant on Enric Valor comenta la seua tasca com periodista i escriptor. El 1930, als dèneu anys, entra en la redacció de El Tio Cuc, un periòdic satíric d'ideologia republicana. Inicialment aquest periòdic escrivia amb un valencià prou dialectal i una ortografia castellanitzada. Valor va publicant un curs d'ortografia, seguint les normes fabrianes, la qual cosa va convertint a poc a poc ‘El Tio Cuc' a la normativa actual.
Proclamada la República, i dins de l'eufòria republicana, desenvolupà també la seua faceta com activista polític. Publicà articles al diari ‘'El Luchador sobre la catalanitat d'Alacant. Va fundar l'Agrupació Regionalista Alacantina, de carácter nacionalista. Dins d'aquesta agrupació va fer un programa de ràdio a Alacant on el mateix Valor parlava de nacionalisme i de l'Estatut del País Valencià, Estatut que la guerra va truncar. També col·laborà en premsa nacionalista a València: "La República de les Lletres", "El Camí", "El País Valencià".
Arriba al cap i casal poc abans de la guerra i, encetada aquesta, es concentraria en defendre la República. Després de la guerra, hagué de restringir la seua activitat política i es concentrà a l'obra literària. És als principis dels anys 50 a on comença amb l'obra rondallística, que després resultaria en les Rondalles valencianes (1950-1958). A poc a poc, i a mesura que el règim de Franco afluixava una mica, va tornar a l'obra lingüística i vora la dècada dels 60 començà a contactar, més o menys en la clandestinitat amb els nacionalistes valencians més rellevants que havien sobreviscut la guerra, participant en nombroses tertúlies i posant les bases de la recuperació dels anys posteriors.
D'aquesta tasca es va assabentar el règim de Franco que empresonà Valor per motius polítics del 1966 al 1968. Només eixit de la presó i, en les seues paraules “sense haver après la lliçó”, s'involucrà en la fundació de la primera revista en valencià després de la guerra. Aquesta revista Gorg va durar només tres anys, pels entrebancs de la dictadura. Pocs anys després tornaria amb ‘'Els Quaderns Gorg, on escrivia articles de caire nacionalista, articles que també publicava en paral·lel, juntament amb lliçons de gramàtica, a diaris d'Alacant i València.
Després de la mort de Franco, Enric Valor pugué difondre lliurement les seues idees i obra literària i començà a rebre homenatges, distincions d'agraïment i premis literaris i lingüístics que han estat molt nombrosos i importantíssims, fins i tot es promoguè com a candidat al Premi Nobel de Literatura poc abans de la seua mort a València en el 2000. Hui en dia el seu nom bateja carrers, places, escoles i associacions per tot arreu del País Valencià.

PINOCHET

ABEL GILBERT

BUENOS AIRES

Una setmana després d'haver patit un infart, i quan els seus metges anunciaven que millorava, el dictador xilè Augusto Pinochet Ugarte va morir ahir per una "inesperada descompensació". Tenia 91 anys i molts comptes pendents davant la justícia. Quan el cor va deixar de bategar, el país va tornar a exhibir les seves ferides, visibles com esquerdes. Els familiars de les víctimes de la repressió van celebrar el decés. I els defensors del règim militar van ser a temps de deixar anar una llàgrima de comiat. Dos sentiments. Dos països congregats en un territori.Una columna se'n va separar i, baixant per l'Alameda, va arribar fins al palau presidencial. I davant de l'estàtua de Salvador Allende --el president que es va suïcidar l'11 de setembre de 1973 en ple setge militar de la Moneda--, van destapar un ampolla de xampany. L'espuma va ruixar el monument. Una altra vegada les rialles. "I s'ha acabat, s'ha acabat", van cantar.
"Gràcies Pinochet", deien els cartells i les banderes dels manifestants de l'hospital. Eren més de 3.000, segons la televisió. I en aquells carrers, l'aire es tallava amb un ganivet.
Les malediccions dels pinochetistes es repartien entre la premsa, el Govern de la Concertació Democrà- tica, els organismes de drets humans i, en general, "els comunistes".

la victòria del castelló

Castellón, capital de la provincia del mismo nombre, cuenta con una población que sobrepasa los 157.000 habitantes.
Ciudad moderna y ambiciosa que cuenta hoy con un presente realmente estable y un futuro más que prometedor. Ha sabido trasladar una economía eminentemente agrícola a una economía industrial que se conjuga con un amplio abanico en el sector de servicios.

En el sector industrial es primera potencia nacional en el sector de la cerámica y posee un gran relieve todo el tejido industrial relacionado con la industria química y derivados.

El sector de servicios está en relación directa con el crecimiento de la ciudad y el bienestar alcanzado en los últimos años, así como también en el ámbito educativo una buena infraestructura de centros de todos los niveles que culmina en la universidad de todos que es la UJI ( Universitat Jaime I ), donde en la actualidad se está terminando su remodelación y donde están representados todos los sectores de nuestra sociedad productiva.

Así pues una ciudad con este potencial de generar confianza, riqueza y expectativas ha de afianzarse también en uno de los ámbitos que genera la cultura, como es el deporte, y dentro de él, el deporte rey: el fútbol.

En Jaume I i Na Violant d'Hongria

Durant els quinze primers anys del seu regnat, va mantenir diverses lluites contra la noblesa aragonesa que fins i tot va arribar a fer-li presoner l'any 1224. Al 1227 va afrontar un nou alçament de la noblesa aragonesa, dirigit per l'infant D'Hernandis, oncle del rei, que va acabar, gràcies a la intervenció papal a través de l'arquebisbe de Tortosa, amb la signatura de la concòrdia d'Alcalà (març de 1227). Aquest tractat va marcar el triomf de la monarquia sobre els nobles, donant-li l'estabilitat necessària per a iniciar les campanyes contra els musulmans. Aquesta estabilitat va assolir el apaivagament de les reclamacions de la noblesa.

Conquesta de Menorca

Pel tractat del cap de Pera (1231), l'alcaid de Menorca, Abulí Muhammad ‘Bad al-Anhidra, esdevé vassall del rei acatalano-aragonès Jaume I. Alfons II el Franc conquereix de forma efectiva aquesta illa, després de la capitulació de l'arrais Abû’Umar (1287). D'acord amb el tractat d'Anagni (1295) la cedeix a Jaume II de Mallorca, el qual la incorpora a la corona mallorquina. Va ser repoblada per catalans, però també s’hi van quedar molts sarraïns. La conquesta és celebrada anualment el dia de Sant Antoni.

Conquesta del País Valencià

Començà el 1232. El 1238, tropes catalanes i aragoneses entren a la ciutat de València, que depenia de califa de Bagdad al-Mustansir Billah. La conquesta de les darreres places originà una topada amb Alfons X de Castella, que pretenia conquerir Xàtiva. Però hi renuncià després de signar el tractat d'Almizra (1244), segons el qual Jaume I cedia a Castella la conquesta de Múrcia. El Regne de València van ser repoblat per catalans i aragonesos: els primers van ocupar preferentment les comarques del litoral, que ara Pere I el Catòlic (1213) al tron de la corona d'Aragó. Pare de Pere el Gran i Jaume II de Mallorca.

Com s'ha esmentat, fou fill del Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller. El seu pare era molt afeccionat a les dames, però rebutjava a la seva muller, per la qual cosa va ser enganyat per aquesta, i 24 Prohoms, Abats, Priors, l'oficial del Bisbe, alguns religiosos, dotze dames, i altres tantes donzelles, que li feren creure que jeia amb una de les seves amants, cosa que era fingida per la seva pròpia esposa; mentre aquests, i tot el poble, resaven. Quan arribà el dia entraren a la cambra, i es descobrí l'engany, el Rei botà del llit i tragué l'espasa. Li explicaren el que havia succeït, i ell va dir: “dons el cel vulgui complir els vostres vots". Aquell mateix dia fugi a cavall de Montpeller. Passat el temps de l'embaràs va nàixer qui després seria el Rei Jaume I. Sembla ser que aquesta història sobre la concepció del Rei en Jaume seria una llegenda, però que està basada en el que el propi rei hauria dit, o fet posar, a El llibre dels feyts.

Es conserven diversos retrats del rei.

Infància

L'infant Jaume va ser capturat, als quatre anys, per Simó de Monfort durant la desfeta de Muret. A continuació, i per mediació de sa mare, el papa Innocenci III obligà al de Monfort a cedir la tutela de l'infant als Cavallers Templers d'Aragó i Catalunya, mestre dels quals era Guillem de Mont-rodon i que rebé a l'infant Jaume als sis anys. Aquests l'instruiren com a rei al Castell de Montsó, mentre el regent, Sanç de Rosselló, comte de Rosselló, Provença i Cerdanya es disputava la sobirania amb l'oncle de Jaume, Ferran d'Aragó, abat de Montaragó.

descrisio de un famos

delantero argentino del Barcelona, se ejercitó con normalidad junto al resto de sus compañeros y estará en condiciones de ser titular frente al Chelsea el próximo martes, en la cuarta jornada del grupo A de la Liga de Campeones. Lesionado desde el pasado domingo, cuando una entrada de Emerson en el Real Madrid-Barcelona le provocó un esguince en el ligamento externo del tobillo derecho, el argentino fue baja ante el Badalona en la Copa del Rey (1-2) y frente al Recreativo en Liga (3-0)

el barca

El Barça falló demasiado... y el Madrid no perdonó
El Barça sufrió en el Bernabéu su primera derrota en Liga y vio reducida a dos puntos su ventaja sobre el Real Madrid. El conjunto blanco fue más efectivo y sentenció gracias a un gol de Raúl y otro de Van Nistelrooy al inicio de cada parte (2-0)....
Este equipo tiene un problema: sin Eto'o, no hay gol
Los encuentros ante el Chelsea y el Madrid han sacado a relucir algunos de los defectos del conjunto de Rijkaard....

primer dia

Ja tenim el nostre bloc!